13 enero 2006
12 enero 2006
Una més a la familia
...i d´aqui una mica més de dos mesos ja serem un més a la family!!!!
Ducastilla+ Pesaresi
10 enero 2006
El Cognom DUACASTILLA
Singular llinatge de Catalunya, la difusió del qual es molt redüida, de la mateixa forma que ho son les dades genealògiques, biogràfiques i heràldiques a ell referides. A bon segur, tots els seus portadors estan lligats entre sí per vincles directes de parentesc.
En realitat, Duacastilla constitueix juntament amb Duacastella i Duocastella, modalitats ortogràfiques d'un mateix cognom. La mes correcta des del punt de vista de l'ortografia, catalana seria l'esmentada en tercer lloc, mentres que Duacastilla sembla una versió castellanitzada.
Els cognoms d'aquesta classe, son els agafats dels llocs on van viure els progenitors del llinatge, o be del lloc on procedien o també dels terrenys als qual eren lligats per dret de propietat o lloguer. La veritat es que els qui porten un cognom toponímic posseeixen avantpassats que guardaven una relació amb el lloc al qual el cognom es refereix, i no necessariament tots els anomenats igual procedeixen de la mateixa branca troncal. Com a construcció normal, aquests noms havien de portar la preposició DE intercalada entre el nom de bateig o "prenomen" i el del lloc, Així era natural que una persona que procedia de Solsona s?anomenés "Sr. tal de Solsona".
Etimològicament, tant el nom d?aquest lloc com el de família; provenen del ?duo castella", que significa "dos castells".
S'ha pogut comprovar, que els escassos portadors del cognom Duacastilla radiquen a terres Barceloneses.
La modalitat Duocastella la trobem a les comarques del Berguedà, Bages i Anoia. Dintre d'aquestes comarques té cases principals a les poblacions de Berga, Cardona, Santpedor, Manresa i Odena, entre d'altres.
Contemporani a la nostra època, trobem documentat a l?eclesiàstic i sociòleg, Rogeli Duocastella, nascut a Palau d'Anglesola (Segrià). En el 1945 anà a París per ampliar estudis i en el 1958 funda el Centre d'Estudis de Sociologia Aplicada. Dirigeix, a mes, L'institut de Sociologia i Pastoral aplicada.
La variant Dua-Castella o Duacastella es troba radicada ales poblacions d'Aguilar de Segarra, Sabadell, Molsosa i Palau d'Anglesola, entre d'altres.
Consultats els principals arxius Biogràfics, i no haguent trobat en ells a cap persona amb aquest cognom que es trobi documentada amb notòria antiguitat, deduïm que aquest llinatge es de formació relativament recent, molt possiblement dati dels segles XVII - XVIII.
Aquest original llinatge, només pot ampliar la seva informació consultant els Arxius Parroquials llibres de Bateig, noces i defuncions), a les viles on constin enregistrats els descendents actuals del mateix; es a dir, realitzant un arbre genealògic.
En realitat, Duacastilla constitueix juntament amb Duacastella i Duocastella, modalitats ortogràfiques d'un mateix cognom. La mes correcta des del punt de vista de l'ortografia, catalana seria l'esmentada en tercer lloc, mentres que Duacastilla sembla una versió castellanitzada.
Duocastella era et nom d'un castell i poble, que existia a l'Edat Mitjana dintre de la vegueria d'Osona (comarca de Vic). Es cita ja al segle XIV. Per tant es molt possible que aquest cognom prengués el nom d?aquest lloc, amb la qual cosa s'inclouria dintre del grup de cognoms toponímics. Així ho classifica en Francesc de B. Moll a la seva obra "Els Llinatges Catalans".
Els cognoms d'aquesta classe, son els agafats dels llocs on van viure els progenitors del llinatge, o be del lloc on procedien o també dels terrenys als qual eren lligats per dret de propietat o lloguer. La veritat es que els qui porten un cognom toponímic posseeixen avantpassats que guardaven una relació amb el lloc al qual el cognom es refereix, i no necessariament tots els anomenats igual procedeixen de la mateixa branca troncal. Com a construcció normal, aquests noms havien de portar la preposició DE intercalada entre el nom de bateig o "prenomen" i el del lloc, Així era natural que una persona que procedia de Solsona s?anomenés "Sr. tal de Solsona".
Però les construccions del llenguatge parlat tendeixen a simplificar-se quan no son necessàries, i no essent en realitat útil la preposició DE va arribar a suprimir-se en molts casos amb el pas del temps. Es donen ocasions en que components d'un mateix llinatge (segons han vist en alguns arbres genealògics) es troben documentats amb DE i en altres sense ella, indistintament.
Etimològicament, tant el nom d?aquest lloc com el de família; provenen del ?duo castella", que significa "dos castells".
S'ha pogut comprovar, que els escassos portadors del cognom Duacastilla radiquen a terres Barceloneses.
La modalitat Duocastella la trobem a les comarques del Berguedà, Bages i Anoia. Dintre d'aquestes comarques té cases principals a les poblacions de Berga, Cardona, Santpedor, Manresa i Odena, entre d'altres.
Contemporani a la nostra època, trobem documentat a l?eclesiàstic i sociòleg, Rogeli Duocastella, nascut a Palau d'Anglesola (Segrià). En el 1945 anà a París per ampliar estudis i en el 1958 funda el Centre d'Estudis de Sociologia Aplicada. Dirigeix, a mes, L'institut de Sociologia i Pastoral aplicada.
La variant Dua-Castella o Duacastella es troba radicada ales poblacions d'Aguilar de Segarra, Sabadell, Molsosa i Palau d'Anglesola, entre d'altres.
Consultats els principals arxius Biogràfics, i no haguent trobat en ells a cap persona amb aquest cognom que es trobi documentada amb notòria antiguitat, deduïm que aquest llinatge es de formació relativament recent, molt possiblement dati dels segles XVII - XVIII.
Aquest original llinatge, només pot ampliar la seva informació consultant els Arxius Parroquials llibres de Bateig, noces i defuncions), a les viles on constin enregistrats els descendents actuals del mateix; es a dir, realitzant un arbre genealògic.
ARMES
EN CAMPER DE GULES, DOS CASTELLS D'OR, POSATS EN PAL.
Es tracta del que s'anomena un escut d'armes parlant, es a dir, les figures representades fan al·lusió directa al significat comú de la paraula adoptada com cognom.
BIBLIOGRAFÍA
- "Ets Llinatges Catalans" de Francesc de B. Moll.
- "Diccionari Biogràfic" d'Alberti.
- Cens de Catalunya.
- "Diccionario Catalán, Valenciano y Balear" d'Antoni M. Alcover.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)